La Ruta 40

Descripció

La Ruta 40 és una companyia de teatre independent fundada l’any 2011 a Barcelona. Està integrada per Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat, Xesca Salvà i Sergi Torrecilla.

Ha estrenat onze espectacles. Treballa en dues línies: a partir de textos d’autors com Harold Pinter, Thornton Wilder, Romina Paula, Davide Carnevali, Josep Maria Miró, Albert Arribas o Marc Artigau, així com projectes de creació amb Ferran Dordal i Carlota Subirós. Els seus treballs s’han vist al Festival Temporada Alta, Festival Grec, Teatre Lliure, Sala Beckett o El Maldà, entre altres.

Durant la temporada 2019-20 programa tres mesos l’Espai Lliure del Teatre Lliure.

Ha guanyat el Premi de la Crítica 2019 a millor espectacle de petit format per Reiseführer i el Premi Butaca 2015 a millor espectacle de petit format per El llarg dinar de Nadal.

En un món interconnectat, acumulem dades i amistats en present absolut. Sense pausa. Escenifiquem ficcions de vides a imatge i semblança de tendències globals, buscant desesperadament l’acceptació social i la popularitat entre una multitud d’altres individus tan isolats com nosaltres mateixos. Fagocitem presumptes experiències perquè sentim nostàlgia d’autenticitat, mentre som incapaços d’entendre res del que succeeix al nostre voltant. Com a turistes viatgem a la recerca d’allò desconegut, però en realitat l’únic que fem és desplaçar-nos pel planeta buscant imatges que ja coneixíem abans de sortir de casa. Submergits en la nostra pròpia vacuïtat, el turisme ha esdevingut la imatge perfecta per explicar el nostre temps: una imatge incompleta, fragmentària i per tant parcial de la nostra realitat.

En una Barcelona poc atractiva, dos actors poc hàbils i un gos lleial, sota la direcció d’un productor indesitjat, seguint les instruccions d’un autor no present, preparen l’enregistrament de l’episodi pilot d’una ficció televisiva poc atractiva. Encara creient en la possibilitat d’una feina justament remunerada, somien amb una ciutat millor que els dóna l’oportunitat de portar una vida digna. Però és un somni que continua sent un somni, perquè viuen a la ciutat del turisme i la l’especulació immobiliària. En un món insatisfactori, la desobediència i la mentida, per necessitat o per virtut, són la base de les relacions personals, actuen com a motor d’acció i donen els seus bons resultats. Al final, dels quatre personatges, almenys la meitat arriben a la seva intenció. Però, qui?

Aquesta és una història antiga. Una història tan antiga com el món. Que curiosament roman actual. És la història de com el desig pot corrompre l’home. I com l’home es deixa corrompre fàcilment. Sobretot si l’entorn en què viu no només ho accepta, sinó que ho exigeix. Una història de supervivència al cap i a la fi.