David El Mag

No és fàcil explicar com arriba un a ser mag. És una d'aquelles professions que quan un nen planteja tothom pensa: ja creixerà.

Bé, doncs a mi de petit ja m’agradava la màgia, però mai havia tingut l’ocasió d’aprendre’n, fins que als dinou anys tot va canviar. Acompanyava la meva mare a l’hospital perquè s’havia de fer unes proves per operar-se i, per aquelles casualitats de la vida, al costat de l’hospital hi havia una botiga de màgia.

Després de passar-hi una bona estona només mirant, sense preguntar res, vaig veure un paperet que anunciava un curs de màgia amb Màgicus i m’hi vaig apuntar. Vaig realitzar-lo un any més tard, i un cop finalitzat aquest curs, veient que la màgia havia de ser la meva professió, vaig anar a l’Associació de Mags de Barcelona (Sociedad Española de Ilusionismo).